Perseids 2020

/ / Published in Blog, Càpsules

L’Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai (IMCE) difon uns vídeos amb recomanacions per observar els Perseids pel seu canal youtube

Cancel·la “Els Perseids a Bellver i a les Cases de Galatzó” per seguretat i prudència atès el risc del Covid19

A la vista de l’actual situació per causa de la Covid-19, l’IMCE ha decidit cancel·lar la tradicional activitat “Els Perseids a Bellver i a les cases de Galatzó” (Palma i Calvià) per raons de seguretat dels ciutadans i per prudència ateses les circumstàncies. “La distància social no es pot garantir dins el planetari mòbil que s’instal·la cada any a Bellver ni tampoc la desinfecció dels telescopis cada vegada que una persona hi fa l’observació”, dos dels principals atractius de l’activitat.

Ara bé, la gent pot observar els Perseids individualment o en petits grups i l’IMCE ha preparat càpsules audiovisuals amb indicacions de com gaudir de la seva observació amb les millors condicions i atendre així l’interès popular per la pluja dels Perseids.

Les càpsules audiovisuals es poden veure al canal canal you tube IMCE Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai i han estat elaborades per Lluc Mas (president de l’IMCE), Elena Gonzàlez (planetarista de l’IMCE) i Xisco Serra (informàtic de l’IMCE).

La llista de reproducció consta de tres vídeos. Aquí es poden visualitzar o al link https://www.youtube.com/playlist?list=PLQAIAaLIbcoi64aAfgeNvcEGkaC8yWzH1

Aquí en teniu un resum:

Com seran els Perseids del 2020?

Des del 17 de juliol, es poden veure alguns meteors ocasionals, però les millors dates per observar la pluja de Perseids en tot la seva esplendor seran les nits de l’11 al 12 i del 12 al 13 d’agost.

Condicions del cel per a l’observació

Aquest any la brillantor de la Lluna torna a jugar en contra dels “caçadors” de Perseids, tot i que en la seva fase minvant sortirà un cop passada la mitjanit (amb el 47 % prop de la mitjanit de l’11 i el 37 % de poc després de les 01.00 h del dia 13), que justament és quan es poden veure més meteors per hora, en part perquè el radiant està a més altura sobre l’horitzó Nord-est, malgrat que enguany no s’espera una activitat especialment intensa perquè el màxim torna a ser duran el dia (entre les 13 h i les 16 h del dia 12), però també perquè la Terra travessa una part del tub comentari menys densa que en altres ocasions. Tot i això és possible que el màxim amplií la seva franja horària de les 10 h a les 23 h del dia 12.

Recomanacions de l’IMCE per observar els Perseids

La millor manera d’observar els meteors és a ull nuu a un lloc fosc i estirats a terra o sobre una cadira prou gran per poder recolzar el cap i que es pugui graduar a diferents inclinacions. Roba còmoda, una gorra amb visera, llanterna amb llum vermella i un poc de menjar i beure.

Per localitzar el radiant haurem d’observar cap al Nord-est, però per una millor observació convindrà deixar la Lluna a l’esquena perquè no ens afecti tant la seva claror.

Algunes dades sobre els Perseids

Els 50 a 100 meteors per hora que es podran veure assoliran una velocitat mitjana de 60 quilòmetres per segon i es desintegren (sublimen) a una altitud de 70-100 quilòmetres creant els coneguts traços lluminosos que reben el nom científic de meteors. Cal recordar que quan un meteor cau a Terra s’anomena meteorit i abans d’entrar a l’atmosfera, es diu meteoroide. Canvia el nom, però és el mateix objecte.

Les pluges d’estels són en realitat petites partícules de pols de diferents mides, algunes menors que grans d’arena, que van deixant els cometes (o els asteroides) al llarg de les seves òrbites al voltant del Sol. El corrent de partícules resultant es dispersa per l’òrbita del cometa formant l’anomenat tub cometari i quan la Terra durant la seva òrbita travessa un tub cometari, les partícules de pols es desintegren provocant una pluja d’estels.

Documentats per primer cop l’any 69 aC.

Aquell any a la Xina es documenta el seu registre més antic però no fou fins al 1835 quan Adolphe Quetelet demostrà que, a l’agost i de forma cíclica, es produeix una pluja d’estels amb la seva radiant a la constel·lació Perseu. Dins d’ella hi trobem la variable Algol (β Persei), en el qual es localitza aquest fenomen astronòmic. El 1862 Lewis Swift i Horace Tuttle, descobriren que l’origen dels Perseids és el cometa 109P/Swift-Tuttle, de 26 km de diàmetre i amb un període orbital de 133 anys (la propera cita és 2126). Seria l’italià Giovanni Schiaparelli l’encarregat de demostrar que aquest cometa era el seu originador. Des d’aleshores, l’espectacularitat d’aquest fenomen ha exercit un gran poder d’atracció fins a convertir-lo en un dels esdeveniments astronòmics més populars de l’any.

Webs d’interès

Tagged under: ,